Tarragona, 8, 9 i 10 de novembre de 2018

Programa

D’acord amb la proposta inicial feta pel Comitè organitzador de la XV Trobada i ateses les propostes rebudes, tindran lloc les següents seccions temàtiques:

1.- Biopolítica i salut pública: agendes, actors i tecnologies

(coord.: Josep Lluís Barona [UV])

2.- En temps de guerra i de pau: agendes i agències humanitàries en emergències sanitàries (1850-1950)

(coord.: Jon Arrizabalaga [CSIC – Inst. Milà i Fontanals] i Àlvar Martínez-Vidal [UV])

3.- La ciència amateur a Catalunya durant el franquisme

(coord.: Miquel Carandell [UAB] i Oliver Hochadel [CSIC – Inst. Milà i Fontanals])

4.- Museus «en Transició»: política, nació i règims d’exhibició en museus de ciència i tecnologia a Barcelona (1975-1992)

(coord.: Jaume Sastre-Juan [Universidade da Lisboa] i Jaume Valentines-Álvarez [Universidade Nova de Lisboa])

5.- Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 

(coord. Carmel Ferregud (UV) i Maria Rosa Massa (UPC))

6.- La infància en la Mediterrània medieval i moderna

(coord.: Antoni Conejo [UB – IRCVM] i Salvatore Marino [UB – IRCVM])

7.- La medicina rural en el context de la reforma sanitària

(coord.: Enrique Perdiguero-Gil [UMH] i Josep M. Comelles [URV-MARC])

8.- «Antoni de Martí i Franquès»: homenatge a Antoni Quintana i Marí

(coord.: Agustí Camós [CEHIC – UAB])

Resums de les sessions proposades XV Trobada SCHCT:

1.- Biopolítica i salut pública: agendes, actors i tecnologies

(coord.: Josep Lluís Barona [UV])

La present proposta de sessió temàtica analitza un ampli ventall de situacions relatives a la biopolítica i la seva relació amb la salut pública. A mode d’exemple, les temàtiques que alberga aquesta taula van des de la creació dels instituts nacionals d’higiene i la seva relació amb la política sanitària i d’Estat a l’Europa entre guerres; la investigació i producció de sèrum anti-diftèric a països com Espanya i Alemania; les fumigacions sanitàries amb cianhídric i la gestió del risc al port de València o l’acció del Servei de Extensió Agrària a Espanya. Des d’aquesta secció s’invita als interessats a explorar les diferents agendes, actors i tecnologies que intervenen en el desenvolupament de la temàtica.

2.- En temps de guerra i de pau: agendes i agències humanitàries en emergències sanitàries (1850-1950)

(coord.: Jon Arrizabalaga [CSIC – Inst. Milà i Fontanals] i Àlvar Martínez-Vidal [UV])

Amb l’expressió humanitarisme d’emergències (emergency humanitarianism), Michael Barnett (2011) remet a aquelles intervencions humanitàries encaminades a salvar vides en risc i a alleujar el sofriment de les víctimes en situacions de crisi sense una voluntat política explícita i sovint apostant per la neutralitat. I la contraposa amb l’humanitarisme alquímic (alchemical humanitarianism), caracteritzat per una actuació més sostinguda en el temps i orientada cap a la cooperació i el desenvolupament, que pot incorporar la lluita política per eliminar les causes del patiment. El primer corrent ha generat al món contemporani un ventall d’agendes humanitàries, que s’ha concretat en una diversitat d’agències: des de la Creu Roja fins a Metges Sense Fronteres, passant pels Quàquers, el Socors Roig  Internacional o el Unitarian Service Committee.

Des d’aquesta secció s’invita als interessats a explorar diferents agències (individuals i col·lectives), analitzant l’ethos, és a dir, les motivacions predominants (de caire religiós, polític, filantròpic, etc.)  impulsores d’aquestes intervencions humanitàries d’emergència en temps de guerra o en temps de pau durant els anys transcorreguts des de la Guerra de Crimea (1853-1856) fins al període immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. La proposta s’emmarca en el projecte del MINECO, coordinat des de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

3.- La ciència amateur a Catalunya durant el franquisme

(coord.: Miquel Carandell [UAB] i Oliver Hochadel [CSIC – Inst. Milà i Fontanals])

En les darreres dues dècades del règim de Franco, la ciència amateur, de l’astronomia a l’ornitologia, passant per l’arqueologia, la història natural o d’altres disciplines, va créixer espectacularment a Catalunya. Els aficionats a la ciència van observar, recollir, excavar, col·leccionar, provar de respondre interrogants fora de l’acadèmia, fundar associacions, publicar els seus resultats, organitzar trobades, excursions i “cursillos” i, fins i tot, van construir els seus propis instruments científics. Mitjançant totes aquestes activitats, aquests amateurs van construir importants xarxes de socialització i pràctica científica que sovint entraven en contacte o es solapaven amb les acadèmiques.

Ara bé, malgrat tota aquesta activitat, aquestes xarxes han estat molt poc estudiades i sabem molt poc sobre aquests aficionats. Mitjançant diversos casos d’estudi en diferents disciplines, en aquesta sessió ens proposem posar sobre la taula algunes qüestions que poden sorgir quan ens fixem en aquests científics fora de la ciència:

De quina manera van interactuar els amateurs amb l’esfera acadèmica? Fins a quin punt van contribuir en la generació de coneixement i en la formulació de preguntes d’investigació? Seguien les idees de les grans figures de les seves disciplines o desafiaven els estaments científics? Feien divulgació de les seves activitats o disciplines? Qui eren aquests aficionats en termes polítics? Quin era el seu entorn social i “background”? Quina era la seva posició respecte el règim franquista? Van crear amb les seves activitats un espai protegit de la supervisió de les autoritats? O van seguir les directrius del règim i dels seus seguidors en els seus respectius camps de coneixement?

Les contribucions i el comentari presentats en aquesta sessió pretenen donar algunes respostes preliminars a totes aquestes i d’altres qüestions, i potser plantejar noves vies d’investigació que es poden utilitzar per conèixer millor aquest món dels amateurs. En definitiva, la sessió provarà de mostrar el gran potencial de recerca d’aquest tema per tal d’incentivar l’estudi de molts més casos d’estudi.

4.- Museus «en Transició»: política, nació i règims d’exhibició en museus de ciència i tecnologia a Barcelona (1975-1992)

(coord.: Jaume Sastre-Juan [Universidade da Lisboa] i Jaume Valentines-Álvarez [Universidade Nova de Lisboa])

Aquesta sessió té per objectiu estudiar les relacions entre règims polítics i règims d’exhibició (de ciència i tecnologia) a Barcelona a l’anomenada «Transició» i els primers anys del nou sistema parlamentari. En aquest sentit, la sessió vol reunir recerques en curs i promoure’n de noves que explorin el rol dels museus en la intersecció entre la construcció de patrimoni (científic i industrial), d’identitats (nacional i obrera) i de ciutat als primers anys del Règim del 78.

Amb la mort del dictador Franco i l’establiment del nou règim parlamentari es van crear o remodelar institucions i polítiques culturals, que van conduir a la creació o remodelació d’exposicions i museus de ciència, tecnologia i medicina. Al seu torn, aquests espais expositius van influir significativament en les «transicions» culturals i ideològiques contemporànies. Tot i que hi ha treballs i tesis recents d’història de la

ciència i la tecnologia sobre aquest període a Catalunya (e.g., Miquel Carandell, Sara Fajula, Ignasi Medà), el període està encara molt poc explorat des de la nostra disciplina. Així com el fet de posar el focus en la ciència i la tecnologia ha contribuït a reescriure part de la història del franquisme els darrers anys (e.g., Clara Florensa, Lino Camprubí, Agustí Nieto, Antoni Roca), aquesta sessió té la voluntat d’analitzar com la museïtzació i patrimonialització de la ciència i la tecnologia va ser  una peça fonamental dels mecanismes simbòlics i materials del que alguns han anomenat “cultura de la transició” (Guillem Martínez, Emmanuel Rodriguez).

Algunes possibles (interrelacionades) preguntes que la sessió abordarà són: Quin paper va jugar la museïtzació i la patrimonialització de la ciència i la tecnologia en la construcció de polítiques culturals, identitats nacionals i legitimitats estatals per part de les noves administracions? Com van intervenir la museïtzació i la patrimonialització en els debats contemporanis sobre la ciència i tecnologia a Catalunya? Com van participar en la representació cultural i en la gestió política dels processos de desindustrialització i de desenvolupament del sector terciari? Quina relació van tenir amb el sindicalisme oficial, el moviment obrer i el moviment veïnal? I amb els nous sectors socials o programes de recerca que van entrar a l’acadèmia (especialment, d’orientació política d’esquerres i/o nacionalista catalana)? Com es van institucionalitzar les experteses en museografia, gestió de patrimoni i història de la ciència i la tecnologia? Quina relació van tenir amb la (re)construcció de la ciutat pre-olímpica i el conflicte urbà?

Tot i el focus cronològic i geogràfic de la proposta, són benvingudes anàlisis que arribin fins al dia d’avui i/o explorin les preguntes proposades per a altres territoris d’Espanya.

6.- La infància en la Mediterrània medieval i moderna

(coord.: Antoni Conejo [UB – IRCVM] i Salvatore Marino [UB – IRCVM])

La present proposta de sessió pretén acostar-se, d’una manera interdisciplinària i col·lectiva, a la història de les emocions a través de la vida dels nens i nenes abandonades durant la baixa edat mitjana i la primera edat moderna.

Mitjançant l’anàlisi de documentació hospitalària procedent, sobretot, de Barcelona, Nàpols i Perpinyà, es farà evident la complexa xarxa afectiva forjada arran de l’absència dels pares i mares biològiques, en la qual s’imbricaven diferents actors del paisatge urbà baixmedieval.

La sessió pretén traçar les rutes que seguien aquests infants des del seu abandonament, posant l’èmfasi en dues qüestions: l’abandó pròpiament dit i la seua atenció per part de les dides fins que es podien valdre, o no, per si mateixos. En ambdós casos es vertebren històries que deambulen entre els sentiments d’impotència i protecció, atesa la manca dels vincles afectius primerencs que tots mereixem.

En paral·lel a l’anàlisi més social, econòmica i documental del tema, també es pretén abordar la iconografia d’aquesta realitat tant colpidora que negligia als més indefensos, i com aquests expòsits i orfes eren representats en la producció artística de l’època. Igualment, es valorarà el paper cabdal jugat per les institucions assistencials, a l’hora de garantir o almenys d’oferir a aquests infants unes eines i unes possibilitats que els permetés reeixir en llurs vides.

7.- La medicina rural en el context de la reforma sanitària

(coord.: Enrique Perdiguero-Gil [UMH] i Josep M. Comelles [URV-MARC])

L’exercici de la medicina rural, des de la dècada dels quaranta del segle XX i fins la Transició, va plantejar una sèrie de problemàtiques que, pel grau d’importància i per afectar a la salut d’una part gens menyspreable de la població espanyola, mereixen un estudi en profunditat. A grans trets, els problemes que es plantejaren foren els derivats, d’una banda, de l’aïllament dels professionals –no només metges sinó també altres figures assistencials amb un marcat accent rural tals com practicants o llevadores– i les seves relacions amb el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) i, posteriorment, amb la Seguretat Social (SS); i, de l’altra, els associats a les característiques del lloc de treballs dels metges titulars, tals com: l’habitatge, la comunicació amb el col·legues, el transport o, per citar un darrer exemple, el problema de les derivacions a especialistes i institucions hospitalàries. Davant l’absència, cada cop més acusada per motius lògics d’edat, de testimonis orals, les principals fonts per a l’estudi d’aquest tema són la premsa professional (i en menor grau la generalista), les autobiografies i biografies de metges rurals, els informes oficials sobre la situació social d’Espanya i de l’assistència rural i, també, fonts literàries, hemerogràfiques i arxivístiques. En la present sessió es combinaran aportacions derivades del treball amb aquestes fonts i alguns testimonis concrets (metges, llevadores i/o practicants) que aportin l’escassa memòria oral que encara persisteix.

8.- «Antoni de Martí i Franquès»: homenatge a Antoni Quintana i Marí

(coord.: Agustí Camós [CEHIC – UAB])

En aquesta sessió s’abordaran les darreres investigacions sobre el químic i naturalista d’Altafulla i sobre el qui fer la gran monografia sobre Martí i Franquès, l’investigador Antoni Quintana i Marí, que continua sent una eina bàsica per a les investigacions.

 

—————–

 

Àmbits científics proposats

  1. Ciència i tècnica
  2. Instruments científics i museus de ciència
  3. Història de la ciència i ensenyament
  4. Medicina i salut
  5. Tecnologies i energia: química, nuclear…
  6. Qualsevol altre àmbit relacionat amb la història de la ciència i la tècnica

Us animem a presentar propostes de sessions en aquests àmbits científics. Les propostes s’han d’enviar fins al 30 de març de 2018 a l’adreça electrònica trobada2018schct@gmail.com i han d’incloure el nom de la persona o les persones coordinadores, el títol, un breu resum de la sessió i els títols provisionals de les comunicacions que integraran la proposta conjunta.

Comunicacions orals, pòsters i vídeos

Els autors també poden fer propostes en la modalitat de comunicacions orals —no agrupades en sessions—, de pòsters o de vídeos. El termini d’enviament de les contribucions és del 15 d’abril al 31 de maig de 2018. Els resums dels pòsters i de les comunicacions que no arribin dins el termini establert no apareixeran en el programa de la Trobada.

Cal enviar les propostes a l’adreça trobada2018schct@gmail.com i indicar en l’assumpte «Trobada 2018 – comunicació», «Trobada 2018 – pòster» o «Trobada 2018 – vídeo» segons la modalitat.

Els pòsters s’exposaran a la sala habilitada durant la Trobada i també s’inclouran al llibre de resums. Els autors els podran presentar en el marc d’una sessió específica. Es convoca, com en anys anteriors, el Premi Trobada SCHCT al millor pòster. Igualment, els vídeos seran presentats i discutits en el marc d’una sessió pròpia, si bé poden estar lligats a una sessió específica de la Trobada. Es convoca, també, el Premi Trobada SCHCT al millor vídeo. Cada persona pot defensar una sola comunicació o dues en el cas que les presenti en col·laboració amb altres inscrits.

El Comitè Científic pot recomanar als autors la modalitat de presentació. L’acceptació de les contribucions es comunicarà abans del dia 15 de juny de 2018.

Durant la Trobada tindrà lloc la XVI Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament, en l’àmbit de la qual es lliurarà el

XVI Premi Antoni Quintana i Marí per a treballs de recerca d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori

Conferències i activitats paral·leles

Durant la Trobada s’organitzaran conferències plenàries, taules rodones, rutes i itineraris culturals per la ciutat de Tarragona. Totes aquestes activitats s’anunciaran, oportunament, al programa definitiu.